Si et criden a guiar

Als 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un petit homenatge, amb una de les poesies que més m'ha impactat i que forma part dels meus principis fonamentals:

POEMA XXIV DE "LA PELL DE BRAU"

Si et criden a guiar/un breu moment/del mil·lenari pas/de les generacions,/aparta l'or,/la son i el nom./També la inflor/buida dels mots,/la vergonya del ventre/i dels honors./Imposaràs/la veritat/fins a la mort,/sense l'ajut/de cap consol./No esperis mai/deixar record,/car ets tan sols/el més humil/dels servidors./El desvalgut/i el qui sofreix/per sempre són/els teus únics senyors./Excepte Déu,/que t'ha posat/dessota els peus/de tots.

Catalunya serà BRIC o serà ignasiana

Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui, dimarts 2 de març, 2010

En els darrers mesos sentim a parlar freqüentment dels països BRIC (Brasil, Rússia, Índia, Xina). Aquest acrònim fou impulsat l’any 2003 per Jim O’Neill, analista de Goldman Sachs, per tal de destacar una realitat emergent que en el seu conjunt dominarà l’economia mundial cap al 2050. Més recentment, l’any 2008, tres consultors de The Boston Consulting Group van editar el llibre “Globality”, en el que introduïen el concepte de les empreses “Global Challenger”, és a dir, les noves empreses multinacionals amb seu als països emergents, principalment països BRIC. Sirkin, Hemerling i Bhattacharya es dedicaven a analitzar quines característiques d’aquestes empreses les feien especialment competitives a escala global, de forma que previsiblement arribarien a ser protagonistes del mapa empresarial en els propers anys. Contràriament al tòpic, es descartava d’entrada els costos baixos de la mà d’obra com un factor competitiu essencial per aquestes empreses, i sí en canvi, es mencionava: 1) la fam d’aquestes empreses pel risc, 2) la seva capacitat d’innovar des de la ingenuïtat, sense condicionaments previs, 3) la rapidesa en la presa de decisions, 4) la capacitat de formar aliances internacionals i 5) la presencia d’equips directius vertaderament multiculturals. Ja fa cinc segles, Ignasi de Loiola, va impulsar un estil de lideratge no només basat en l’autoconeixement i l’amor per als demés (aspectes centrals), sinó també en el magis, l’esperit de superació, i en la capacitat d’adaptar-se a nous entorns multiculturals, com van haver de fer els jesuïtes del segle XVI. Chris Lowney, en el seu llibre “Heroic Leadership” sobre l’estil de lideratge jesuític, parla literalment de la “innovació des de la ingenuïtat”. Segons Lowney, ingenuïtat vol dir “no tenir por del desconegut, no tenir aversió al risc i no adherir-se a l’estatus i les possessions, als prejudicis”. Se m’acut que en el futur pròxim, si volem un país competitiu globalment, Catalunya serà BRIC o serà ignasiana, o no serà.

Catalonia Business School

Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui, pàg 22, diumenge 7 de febrer, 2010

Com cada any, Financial Times publica l'última setmana de gener el seu rànquing anual dels millors programes MBA del món. Aquest fet capta l'atenció de les escoles de negocis, dels candidats que ara s'estan preparant per sol·licitar una plaça en un MBA i també de les empreses que recluten graduats recents. En l'edició d'enguany, dos dels programes que s'ofereixen a Barcelona, els MBA d'IESE i Esade, han tornat a aparèixer entre els 20 millors del món. Concretament, les dues escoles destaquen per la progressió professional i la capacitat de mobilitat internacional dels seus exalumnes, aspectes en què el Financial Times situa tant a Esade com a IESE d'entre les 10 millors del món. Els antics alumnes dels MBA d'Esade, l'IESE, EADA, EAE o la UPF contribueixen a projectar al món la marca Barcelona i, per extensió, també la marca Catalunya. Fer país en el segle XXI és la suma d'una idea "macro", construir una marca global de prestigi, i una idea "micro", fabricar petits grans referents, per a l'acció individual impulsada per uns valors sòlids. Els milers d'antics alumnes de MBA que han passat per Barcelona (més de 700 cada any) per obtenir una formació de qualitat a escala global són una extraordinària xarxa de talent que amb la seva trajectòria professional i el seu relat personal donen valor a la marca Barcelona com a centre internacional per a la formació. Del grau de satisfacció i acompliment durant la seva estada a Catalunya en dependrà el seu compromís futur: un compromís feble, que recordi la seva estada com una experiència turística high-cost, o un compromís fort, que amb decisions concretes retorni a la ciutat o al país allò que un dia els va aportar.

Globalització és "acollir el món"

Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui, pàg 14, el 24/12/09

El sociòleg Salvador Cardús, en referència a la globalització del talent, deia recentment: "De vegades passem de l'interès per promoure el talent i la globalització del coneixement, a una veritable obsessió acrítica per desterritorialitzar el saber i les persones ". La Wikipedia també associa la globalització a la desterritorialització, ja que ens parla de la "unificació" de cultures i societats. Efectivament, el procés de globalització que hem viscut en les dues últimes dècades ha estat també un procés de banalització cultural i un elogi de la superficialitat. Un procés que ha estat positiu en conjunt, però que ha contribuït a exaltar valors líquids, com ara la manca de compromís amb un territori. Les escoles de negocis, com tots els agents rellevants de la societat, han col·laborat de vegades a enfortir la perspectiva més superficial de la globalització del talent, personificada en el que Tom Wolfe anomenaria els màsters de l'Univers. Per això cal reivindicar la gran oportunitat que encara ens dóna la globalització: la capacitat d'aprofundir en realitats diferents i adaptar-nos-hi incorporant nous valors. Els jesuïtes del segle XVI en deien "acollir el món", més que no pas abandonar-lo. Acollir el món volia dir experimentar en el món, mentre que abandonar-lo volia dir dedicar-se només a recollir-se en l'oració. Tinc la impressió que últimament ens hem dedicat a abandonar el món: sobrevolem les problemàtiques, no fos cas que ens enfanguéssim; canviem sovint de costums, no fos cas que ens comprometéssim; viatgem pel món deixant coneguts i saludats però pocs amics, no fos cas que, com diu Saint-Exupéry a El petit príncep, "ens domestiquessin ". Les escoles de negocis han de promoure el talent global i al mateix temps compromès amb el territori.