Publicat als diaris Avui i El Punt el dia 13 de setembre de 2010Si durant el segle XX postbèl.lic vàrem dividir el món en dos blocs, a banda i banda del mur de Berlín, sembla ser que el segle XXI no serà encara una planície sense murs ni fronteres ideològiques. El xoc de civilitzacions entre l'Occident cristià i el món islàmic ha dibuixat la primera dècada del segle, però davant la idea d'un món inflamable se'n dibuixa una altra d'un món vibrant i canviant: un món igualment dividit en dos blocs, vinculats a l'emergència o la decadència de les seves societats, les seves economies i la vigència del seu pensament. És a dir, un món de països emergents liderats per la Xina i un altre bloc de països en lenta decadència amb el centre de gravetat a la vella Europa. Hi hauria un tercer bloc format per països com Rússia, que Javier Solana, en la darrera Jornada d'Antics Alumnes d'ESADE, va citar com "una mica emergent, però també una mica declinant". Catalunya, com un dels enclaus més dinàmics de la vella Europa en les últimes tres dècades, podríem etiquetar-la, a l'inrevés que Rússia, com una mica declinant però també, esperançadorament, una mica emergent. Ser encara més emergent en el segle XXI implicarà, sens dubte, per una banda, recuperar els valors més autèntics de l'esperit fundacional de la Comunitat Europea, com el compromís cívic i la responsabilitat, suportats per lideratges forts, com Kohl, González o Pujol. També, per una altra banda, connectar-nos al bloc emergent, acceptant, per exemple, la puixança de les universitats xineses, la supremacia de la Xina com a país inversor, tant financerament com industrialment, així com l'adequació del nostre pensament als reptes del capitalisme d'Estat. En aquest sentit, de la mateixa manera que la presència del Japó a Catalunya els anys 80 va suposar un abans i un després en la història industrial del país, també la presència de la Xina pot suposar un punt d'inflexió. Cal un pla estratègic per posar Catalunya en els mapes globals que es fan a Beijing, presentant al petit país mediterrani com la porta d'entrada al sud d'Europa del seu col.lossal capital industrial. Catalunya, país emergent.
