Per anar al nucli, a l'arrel, per cultivar el rigor i la profunditat. Per no deixar-nos dominar per la supercialitat. També per somiar: en un món ple de qualitat humana, i per fer de Catalunya el millor país del món (amb els que hi han estat, els que hi som i els que hi seran)
30 mar 2010
La Divina Catalunya
13 mar 2010
Catalunya Marca Global (II)
Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui en paper el 21 de març de 2010
Fa uns dies comentàvem en aquesta secció que per construir una marca global hem de ser capaços de fer comprensibles i universals aquells valors que són irrenunciables en la nostra identitat, i possiblement únics i irrepetibles. Primera proposta: Catalunya, país de creació de xarxes i aliances per la creativitat. En això podem ser els millors del món. Fa uns dies es va conèixer la decisió de l’European Institute of Technology de fer de Barcelona un dels nodes en l’àrea de la recerca en sostenibilitat, amb la participació de la UPC i ESADE. Un projecte referent al món, en el que un dels eixos clau és la capacitat de treballar en xarxa. Ja fa un temps que Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, el Clínic, Caixa Manresa i la Generalitat van impulsar la Fundació Alícia, per la recerca en la millora dels hàbits alimentaris i la salut. Un referent global. També és un exemple de creativitat transversal la Fundació Creafutur, impulsada per ESADE i la Generalitat per tal de fer estudis sobre les tendències de futur en el consum. El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona és sens dubte un dels exemples del treball en xarxa i transversal per tal de fer avançar la recerca, amb la participació de diverses institucions, des de l’Hospital del Mar fins la fundació Alzheimer Internacional. No cal dir que l’esforç de gran finura estratégica que està realitzant Ferran Soriano a Spanair, amb el suport de Femcat i altres institucions és també un clar exemple de voler construir un node aeri en la capital de Catalunya mitjançant la creació de xarxes. Ara bé, cal emfatitzar que les xarxes només funcionen amb lideratges distribuïts i un model multipolar, però amb compromisos i valors compartits i una visió convincent. Al segle XIX vam ser revolucionaris en teixir fils, ara hem de ser-ho teixint neurones i voluntats.
7 mar 2010
¿Devaluación monetaria o espiritual?
4 mar 2010
Los referentes
Àngel Castiñeira y Josep M. Lozano en La Vanguardia, Opinión, pág25, 4 de marzo de 2010
1 mar 2010
Catalunya Marca Global (I)
Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui, divendres 12 de març, 2010
Fa unes tres dècades, l’empresa catalana va emprendre un discret procés d’internacionalització, però el gran repte d’avui ja és un altre: com construir la marca global de Catalunya, de les seves empreses, de la seva societat. Hi ha ciutats, regions i països de tot el món que amb el pas del temps han aconseguit construir una marca global com a relat simbòlic que té impacte en successives generacions. Durant els anys 60, Alemanya i Japó foren capaces de construir dues marques globals associades a la industriositat, la producció de bona qualitat i la fiabilitat, que avui encara perduren. California va construïr des dels anys 80 una marca global associada a la qualitat de vida i l'empreneduria, mentre que en la darrera década, Londres va reinventar la seva marca tornant a situar-se com un dels campions de la diversitat. Les institucions també reinventen la seva marca, com ho va fer el Barça en els últims anys. El gran llegat de la presidència de Laporta i el seu equip ha estat fer explicable globalment el sentit de la marca Barça (el relat del “més que un club”), que fins ara tenia un valor local, de connotacions polítiques i socials clarament vinculades a la historia d’Espanya. El Barça ha reexplicat el “més que un club”, que avui, tant per als nens de l’Àfrica o de Suècia, vol dir “practicar el futbol més espectacular del món i ser un club solidari”. Fer l’esforç d’explicar globalment el valor de la teva marca és un exercici de gran rellevància estratégica, doncs només pots sustentar aquesta explicació en allò que creus que és únic i irrepetible (per exemple, en el cas del Barça, el futbol virtuós de l’estil de “la Masia”). No tinc cap dubte que a Catalunya tenim les palanques necessàries per construïr una marca global de prestigi.