30 mar 2010

La Divina Catalunya

Situem-nos a la Divina Comedia, l'obra magna que va esciure el poeta, metge i polític florentí Dante Alighieri a principis del segle XIV. En la primera part, Dante és acompanyat per Virgili, el seu admiradíssim poeta llatí autor de l'Eneida. Junts afronten el descens a l'Infern, al final del qual hi trobaran Lucifer. Just al primer llindar de l'infern, Dante i Virgili escolten els primers suspirs, plors i paraules de dolor, de manera que Dante li pregunta al mestre Virgili: qui és que pateix d'aquesta manera? Virgili li respon: són les ànimes dels indiferents, aquells que no varen prendre partit ni cap al bé ni cap al mal. Nosaltres som responsables no només d'allò que fem, sinó també d'allò que permetem que facin d'altres. Dante observa tot seguit als indiferents, qui a les portes de l'infern són milers de persones que segueixen un estendart sense ensenya. En vida, mai volgueren fer cap elecció; ara en mort, estaven obligats a córrer eternament al darrera d'una bandera sense blasó. Crec que el símbol dels indiferents de Dante és perfectament vigent en una societat com l'actual, que a força de mirar cap a una altra banda, acceptant la imposició dels valors líquids, ha aconseguit menysprear el valor del líder que es posiciona, fet que en ocasions es ridiculitzat i estigmatitzat. Preferim al polític que no estorba, a l'empresari que no qüestiona les pràctiques del seu sector, al directiu que no pren la iniciativa per la por al fracàs. En canvi, crec que el símbol de Dante ens ofereix una de les claus per anticipar els lideratges del futur i que un país demana: persones compromeses, que es posicionen, que prenen partit de forma transparent, perquè hi creuen, i que accepten l'error, però que tenen la voluntat de seguir treballant responsablement per un objectiu i una visió compartits.

13 mar 2010

Catalunya Marca Global (II)



Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui en paper el 21 de març de 2010

Fa uns dies comentàvem en aquesta secció que per construir una marca global hem de ser capaços de fer comprensibles i universals aquells valors que són irrenunciables en la nostra identitat, i possiblement únics i irrepetibles. Primera proposta: Catalunya, país de creació de xarxes i aliances per la creativitat. En això podem ser els millors del món. Fa uns dies es va conèixer la decisió de l’European Institute of Technology de fer de Barcelona un dels nodes en l’àrea de la recerca en sostenibilitat, amb la participació de la UPC i ESADE. Un projecte referent al món, en el que un dels eixos clau és la capacitat de treballar en xarxa. Ja fa un temps que Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, el Clínic, Caixa Manresa i la Generalitat van impulsar la Fundació Alícia, per la recerca en la millora dels hàbits alimentaris i la salut. Un referent global. També és un exemple de creativitat transversal la Fundació Creafutur, impulsada per ESADE i la Generalitat per tal de fer estudis sobre les tendències de futur en el consum. El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona és sens dubte un dels exemples del treball en xarxa i transversal per tal de fer avançar la recerca, amb la participació de diverses institucions, des de l’Hospital del Mar fins la fundació Alzheimer Internacional. No cal dir que l’esforç de gran finura estratégica que està realitzant Ferran Soriano a Spanair, amb el suport de Femcat i altres institucions és també un clar exemple de voler construir un node aeri en la capital de Catalunya mitjançant la creació de xarxes. Ara bé, cal emfatitzar que les xarxes només funcionen amb lideratges distribuïts i un model multipolar, però amb compromisos i valors compartits i una visió convincent. Al segle XIX vam ser revolucionaris en teixir fils, ara hem de ser-ho teixint neurones i voluntats.

7 mar 2010

¿Devaluación monetaria o espiritual?

Como es bien conocido, los países que se encuentran en la zona euro no pueden devaluar moneda por su cuenta, tal y como podían hacer antes de la implantación de la moneda única. Devaluar la peseta es lo que hizo España después de la crisis del 93. Una devaluación de moneda era una medida habitual para devolver la competitividad del país, ya que al ser la moneda más barata, los productos fabricados aquí tambien eran más baratos, de forma que podían reactivarse las exportaciones y así tambien la recuperación. El sentido común nos dice que una devaluación es efectiva siempre y cuando los demás no devalúen. Es por lo tanto una medida que no resuelve problemáticas estructurales, pero sí un buen incentivo a corto plazo. Como hoy en día no es posible aplicar esta medida, por razones evidentes (la moneda no es de cada país individualmente, sino que es común), los países que necesitan ganar competitividad inmediatamente deben recurrir a otro tipo de devaluación, principalmente a través de los salarios, como vaticina el Dr. Robert Tornabell, antiguo decano de ESADE. La devaluación a través de los salarios es lo que realmente nos devuelve a la realidad. Ya no se trata de una devaluación indolora como las anteriores, y por lo tanto ésta sí que ya nos obliga a reflexionar sobre cuáles deben ser las fuentes de competitividad sostenibles. Porque desde luego, esta no tiene nada de sostenible. La devaluación monetaria nos invita a ir más allá y preguntarnos tambien por la devaluación de los valores, valga la redundancia. El paso de un mundo centrado en valores sólidos y fuertes a otro en el que reinan los valores líquidos es, en cierta manera, tambien una devaluación que ha afectado a la mayoría de las economías occidentales. Con la misma lógica de las devaluaciones monetarias (pan para hoy, hambre para mañana), la devaluación de valores tambien es una medida cortoplacista para crecer por la vía del engrandecimiento del egoísmo, del materialismo o del individualismo, visualizando enormes réditos a corto plazo en forma de bienestar superficial, pero enormes contradicciones a medio plazo, en forma de inseguridad espiritual, falta de sentido y depreciación del capital ético y social. Podríamos convenir que nuestra sociedad ha depreciado, como mínimo, el valor del esfuerzo, el del compromiso, la paciencia, y el trabajo bien hecho. Todos ellos son valores de los que se nutre directamente la tan manoseada innovación. No tendremos una sociedad emprendedora ni mucho menos innovadora si no premiamos el esfuerzo, si no valoramos el compromiso, es decir, la capacidad de implicarse en los proyectos con determinación, sin abandonar gratuitamente, con afecto pero tambien con efectos. Y naturalmente tampoco seremos innovadores si no somos suficientemente pacientes para aceptar el error como parte del proceso creativo, o para asumir que el trabajo bien hecho es un valor en sí mismo y cada vez más relevante, ya que vivimos en un mundo cada vez más abierto en el que las redes sociales actúan de altavoz del trabajo mediocre. Por lo tanto, nuestra sociedad tiene una oportunidad única para mostrar su vigor y proyectarse hacia el futuro, ya que como consecuencia de una devaluación monetaria que parece inevitable puede profundizar en sus males y en sus fortalezas, y así, con un esfuerzo compartido, emprender el maravilloso viaje hacia la apreciación de los valores.

4 mar 2010

Los referentes

"El referente tiene la virtud de encarnar una oferta de sentido, un modelo de perfección moral que, respetando nuestra autonomía, nos interpela, nos invita a mejorar y nos conduce a reconocer que no todas las formas de vida son igualmente valiosas"

Àngel Castiñeira y Josep M. Lozano en La Vanguardia, Opinión, pág25, 4 de marzo de 2010

1 mar 2010

Catalunya Marca Global (I)





Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui, divendres 12 de març, 2010

Fa unes tres dècades, l’empresa catalana va emprendre un discret procés d’internacionalització, però el gran repte d’avui ja és un altre: com construir la marca global de Catalunya, de les seves empreses, de la seva societat. Hi ha ciutats, regions i països de tot el món que amb el pas del temps han aconseguit construir una marca global com a relat simbòlic que té impacte en successives generacions. Durant els anys 60, Alemanya i Japó foren capaces de construir dues marques globals associades a la industriositat, la producció de bona qualitat i la fiabilitat, que avui encara perduren. California va construïr des dels anys 80 una marca global associada a la qualitat de vida i l'empreneduria, mentre que en la darrera década, Londres va reinventar la seva marca tornant a situar-se com un dels campions de la diversitat. Les institucions també reinventen la seva marca, com ho va fer el Barça en els últims anys. El gran llegat de la presidència de Laporta i el seu equip ha estat fer explicable globalment el sentit de la marca Barça (el relat del “més que un club”), que fins ara tenia un valor local, de connotacions polítiques i socials clarament vinculades a la historia d’Espanya. El Barça ha reexplicat el “més que un club”, que avui, tant per als nens de l’Àfrica o de Suècia, vol dir “practicar el futbol més espectacular del món i ser un club solidari”. Fer l’esforç d’explicar globalment el valor de la teva marca és un exercici de gran rellevància estratégica, doncs només pots sustentar aquesta explicació en allò que creus que és únic i irrepetible (per exemple, en el cas del Barça, el futbol virtuós de l’estil de “la Masia”). No tinc cap dubte que a Catalunya tenim les palanques necessàries per construïr una marca global de prestigi
.