Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui
La consultora de marques Millward Brown va començar a elaborar l'any 2007 un ranking mundial de les marques comercials de major valor, mesurat en la capacitat d'aquestes marques de generar ingressos en el futur. És fàcil imaginar que aquest ranking és liderat per Google, que les empreses de software i telefonia mòbil tenen cada vegada més pes, i que dos vells amics de l'economia del segle XX, Coca-Cola i Marlboro, aguanten en el top 10 de les marques de més valor. Crec però que no hem de passar per alt la lectura geopolítica de l'informe. L'any 2007 hi havia representades 4 marques dels països BIX (Brasil, India, Xina), totes elles xineses. Igual que al 2008. L'any passat, el 2009, hi trobàvem cinc marques xineses i una brasilera (el banc Bradesco), mentre que enguany hi trobem 11 marques dels BIX (7 xineses, 2 índies, 2 del Brasil). Per tant, en quatre anys han accedit al ranking 7 marques dels països BIX, i concretament, en l'últim any, el 60% de les noves marques ascendents, són xineses, índies o brasileres. Aquesta tendència no és casualitat ni fruit de la conjuntura. En el mateix període, segons Thomson Reuters, aquests tres països han incrementat qüasi un 50% la seva producció d'articles científics, reduïnt notablement la distància amb els EUA i superant àmpliament Rússia, mentre que la Xina ha superat als EUA en número de patents registrades. Per altra banda, el món assisteix a una ona d'adquisicions "al revés" (Reverse M&A), en què les noves multinacionals de països emergents compren marques consolidades occidentals, com han fet Tata o Mittal (Índia). Les noves marques s'inspiren en la innovació frugal (repensant paradigmes a partir dels recursos escassos), la flexibilitat i el mèrit. Fets, no paraules.
