Globalització és "acollir el món"

Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui, pàg 14, el 24/12/09

El sociòleg Salvador Cardús, en referència a la globalització del talent, deia recentment: "De vegades passem de l'interès per promoure el talent i la globalització del coneixement, a una veritable obsessió acrítica per desterritorialitzar el saber i les persones ". La Wikipedia també associa la globalització a la desterritorialització, ja que ens parla de la "unificació" de cultures i societats. Efectivament, el procés de globalització que hem viscut en les dues últimes dècades ha estat també un procés de banalització cultural i un elogi de la superficialitat. Un procés que ha estat positiu en conjunt, però que ha contribuït a exaltar valors líquids, com ara la manca de compromís amb un territori. Les escoles de negocis, com tots els agents rellevants de la societat, han col·laborat de vegades a enfortir la perspectiva més superficial de la globalització del talent, personificada en el que Tom Wolfe anomenaria els màsters de l'Univers. Per això cal reivindicar la gran oportunitat que encara ens dóna la globalització: la capacitat d'aprofundir en realitats diferents i adaptar-nos-hi incorporant nous valors. Els jesuïtes del segle XVI en deien "acollir el món", més que no pas abandonar-lo. Acollir el món volia dir experimentar en el món, mentre que abandonar-lo volia dir dedicar-se només a recollir-se en l'oració. Tinc la impressió que últimament ens hem dedicat a abandonar el món: sobrevolem les problemàtiques, no fos cas que ens enfanguéssim; canviem sovint de costums, no fos cas que ens comprometéssim; viatgem pel món deixant coneguts i saludats però pocs amics, no fos cas que, com diu Saint-Exupéry a El petit príncep, "ens domestiquessin ". Les escoles de negocis han de promoure el talent global i al mateix temps compromès amb el territori.