Als 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un petit homenatge, amb una de les poesies que més m'ha impactat i que forma part dels meus principis fonamentals:POEMA XXIV DE "LA PELL DE BRAU"
Si et criden a guiar/un breu moment/del mil·lenari pas/de les generacions,/aparta l'or,/la son i el nom./També la inflor/buida dels mots,/la vergonya del ventre/i dels honors./Imposaràs/la veritat/fins a la mort,/sense l'ajut/de cap consol./No esperis mai/deixar record,/car ets tan sols/el més humil/dels servidors./El desvalgut/i el qui sofreix/per sempre són/els teus únics senyors./Excepte Déu,/que t'ha posat/dessota els peus/de tots.
Aquest poema està escrit a l'entrada de La Ciutat de la Justícia a L'Hospitalet de Llobregat.
ResponderEliminarLa seva lectura, en aquell context, no deixa de ser colpidora. Però és un detall bonic.