Catalunya Marca Global (II)

Article d'Ivan Bofarull publicat al diari Avui en paper el 21 de març de 2010

Fa uns dies comentàvem en aquesta secció que per construir una marca global hem de ser capaços de fer comprensibles i universals aquells valors que són irrenunciables en la nostra identitat, i possiblement únics i irrepetibles. Primera proposta: Catalunya, país de creació de xarxes i aliances per la creativitat. En això podem ser els millors del món. Fa uns dies es va conèixer la decisió de l’European Institute of Technology de fer de Barcelona un dels nodes en l’àrea de la recerca en sostenibilitat, amb la participació de la UPC i ESADE. Un projecte referent al món, en el que un dels eixos clau és la capacitat de treballar en xarxa. Ja fa un temps que Ferran Adrià, el cardiòleg Valentí Fuster, el Clínic, Caixa Manresa i la Generalitat van impulsar la Fundació Alícia, per la recerca en la millora dels hàbits alimentaris i la salut. Un referent global. També és un exemple de creativitat transversal la Fundació Creafutur, impulsada per ESADE i la Generalitat per tal de fer estudis sobre les tendències de futur en el consum. El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona és sens dubte un dels exemples del treball en xarxa i transversal per tal de fer avançar la recerca, amb la participació de diverses institucions, des de l’Hospital del Mar fins la fundació Alzheimer Internacional. No cal dir que l’esforç de gran finura estratégica que està realitzant Ferran Soriano a Spanair, amb el suport de Femcat i altres institucions és també un clar exemple de voler construir un node aeri en la capital de Catalunya mitjançant la creació de xarxes. Ara bé, cal emfatitzar que les xarxes només funcionen amb lideratges distribuïts i un model multipolar, però amb compromisos i valors compartits i una visió convincent. Al segle XIX vam ser revolucionaris en teixir fils, ara hem de ser-ho teixint neurones i voluntats.