La Divina Catalunya

Situem-nos a la Divina Comedia, l'obra magna que va esciure el poeta, metge i polític florentí Dante Alighieri a principis del segle XIV. En la primera part, Dante és acompanyat per Virgili, el seu admiradíssim poeta llatí autor de l'Eneida. Junts afronten el descens a l'Infern, al final del qual hi trobaran Lucifer. Just al primer llindar de l'infern, Dante i Virgili escolten els primers suspirs, plors i paraules de dolor, de manera que Dante li pregunta al mestre Virgili: qui és que pateix d'aquesta manera? Virgili li respon: són les ànimes dels indiferents, aquells que no varen prendre partit ni cap al bé ni cap al mal. Nosaltres som responsables no només d'allò que fem, sinó també d'allò que permetem que facin d'altres. Dante observa tot seguit als indiferents, qui a les portes de l'infern són milers de persones que segueixen un estendart sense ensenya. En vida, mai volgueren fer cap elecció; ara en mort, estaven obligats a córrer eternament al darrera d'una bandera sense blasó. Crec que el símbol dels indiferents de Dante és perfectament vigent en una societat com l'actual, que a força de mirar cap a una altra banda, acceptant la imposició dels valors líquids, ha aconseguit menysprear el valor del líder que es posiciona, fet que en ocasions es ridiculitzat i estigmatitzat. Preferim al polític que no estorba, a l'empresari que no qüestiona les pràctiques del seu sector, al directiu que no pren la iniciativa per la por al fracàs. En canvi, crec que el símbol de Dante ens ofereix una de les claus per anticipar els lideratges del futur i que un país demana: persones compromeses, que es posicionen, que prenen partit de forma transparent, perquè hi creuen, i que accepten l'error, però que tenen la voluntat de seguir treballant responsablement per un objectiu i una visió compartits.